viernes, 20 de septiembre de 2013

Un paseo y un baño en Montanejos (Castelló)

Esta propuesta que os dejo hoy es una excursión a un paraje natural sin salir de la Comunidad Valenciana. Se trata de Montanejos y todo el paraje natural que bordea y acompaña el itinerario del río Mijares (riu Millars en valencià). 

Empezamos el día en el Embalse de Arenoso, uno de los más grandes de la provincia de Castellón, que se encuentra a 4 km. de la población en dirección a Teruel. En él se pueden realizar actividades como el piragüismo o la tirolina. Hay una empresa que en verano ofrece muchas actividades, tanto si se va con niños como si no. 

Después hicimos una parada en las fuentes de los Baños. Se trata de un manantial de agua termal, ya que el agua brota durante todo el año a 20-25º y tiene propiedades minero-medicinales. Cuenta la leyenda que el rey moro Abu-Zayd traía a las mujeres de su harem a bañarse a estas aguas convencido de que daban la juventud eterna. Aún pueden verse, en la margen derecha del río, algunos restos de estos baños árabes del siglo XIII. 

Dónde comer: en plena plaza del ayuntamiento de Montanejos encontraréis el Bar Mijares. Comida casera con una amplia carta de raciones, desde callos a chuletas o pizzas, Todo casero, hasta los postres que no se deben perder. 
Cómo llegar :
Desde Valencia, hay que coger la autovía V-21 hasta la salida 1A dirección Sagunto, Teruel para incorporarse a la autovía V-23. Después continuar por la autovía V-23 hasta la salida A-23 hasta tomar la salida 37 dirección Teruel para incorporarse a la N-234. Se continúa por la N-234 y tras dejar en el margen derecho de la calzada una gasolinera, a aproximadamente 100 metros, se toma el desvío a la CV-195, dirección Jérica, Caudiel, Montanejos.

Les sureres d'Espadà i la ruta de les fons d'Eslida

Esta és una segona excursió que hem fet este estiu per terres de Castelló.  Vam anar a coneixer un dels boscos de sureres més interessants de la Comunitat Valenciana. La surera (el alcornoque en castellà) , un arbre que dona el seu fruit en la corfa, el suro, i que té el valor afegit de ser un tresor ecològic, té la peculiaritat d'oferir resistència al foc. A banda d'aixó diuen que té alguna cosa de màgia i que desprén energia positiva: s'ha d' abraçar l'arbre quan acaben de llevar-li la corfa, i així ho vam fer per agafar tota la energia. 


La ruta la vam començar en la població d'Eslida. Allà hi ha un centre d'informació del parc natural . Si aneu amb xiquets es important esta visita per una simple questió didàctica. I després vam agafar les motxiles amb el menjar i a fer camí. Hi ha una ruta que es diu la ruta de les fons , són set en total. Nostraltre com anavem amb xiquets vam fer una curta (mig hora d'anada i mig de tornada amb la parada per a dinar a banda). La ruta va des de la font de Matilde a la font de Castro.  



El camí s'endinsa per la coneguda com l'ombria de Castro. Anem caminant entre sureres i pins. Una constant pujada i baixada de nivells comodes per fer moure l'esquelet, massa acostumat al sofà. 


Des de esta fons el camí acaba a una senda asfaltada. Fins a tornar a Eslida anem passejant entre camps de garrofers, oliveres i lledoners. No oblideu comprat al poble mel i oli d'oliva de la Serra d'Espadà.  A nosaltres ens va caure una forta tempesta en arribar a Eslida i no vam poder ni parar. A la pròxima.