...el viaje está hecho para aquellos que no saben muy bien hacia donde se dirigen, ni conocen con exactitud lo que buscan. Está hecho para los que intuyen que encontrar no es lo importante y que cumplir un sueño puede ser, sobre todo, darse de bruces con la aventura. Es cierto que regresamos siempre, pero no debe viajarse con la intención de hacerlo. Viajar tiene algo de nacimiento. (Javier Reverte, EL SUEÑO DE AFRICA)
lunes, 9 de abril de 2007
la vall del Cabriol
Entre Conca i València el riu Cabriol dibuixa una frontera natural que és uns dels últims racons naturals que queden a l'est de la península ibèrica. La població de Garaballa en la serrania baixa de Conca ha sigut el campament base en este viatge de Setmana Santa. La primera parada Moya, un poble totalment abandonat, que encara guarda entre pedres l'esplender del seu passat medieval com a punt referent de tot un marquessat.
Tot i que l'oratge no ha acompanyat hem trobat activitats complemetaries per passar un bon temps a l'aixopluc d'un aigua que ja cau beneïda. En Cardenete, al casino del poble, dos rondes de cervesa o vi, cacaus i tramussos per a sis persones, huit euros. Ací deu de ser habitual Zapatero.
Dissabte ens apetia més aventura i ens vam decidir pel kayak. Una baixada de dos horetes pel Cabriol. Trams d'aigues tranquiles i alguns ràpids divertits. Sí, ja ho dic jo, l'única que es va caure a l'aigua vaig ser jo. Ja sabeu tots que no sóc molt destra, però no per aixó vaig a quedarme a casa sense tasta noves experiències.
Quatre dies de natura,i descans en bona companyia, tant la coneguda, com la recent.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)