jueves, 22 de junio de 2006

Un pessic de paradís

És un pessic de paradís al nostre abast. Un descans pel cos i un analgèsic per a la ment. Situat a cavall entre Altea i L'Alfàs té la facilitat de resetejar el més estresat. I no és més que l'esència de la mediterrània, ací, a casa. 

Mirem l'horitzó i el tenim ahí. Estan tots els blancs i els blaus de Sorolla i l'olor de la cançó de Serrat. I quan s'alça la brisa i estàs vora l'aigua voldries parar el temps. Aleshores és quan les ones esclaten al teu costat i l'aigua que t'arriba s'evapora just en l'instant que et toca la pell. Una sensació única que et carrega d'energia positiva. Jo l'acompanye amb la cadència uruguanyyyyyyyana de la veu de Jorge Drexler , o em deixe seduir pel Wonderful de Diana Krall, i m' oblide de la paraula dilluns. 

Després cal entrar a l'aigua. Nadar creuant els blaus fins arribar al darrer. Nadar i nadar, i quan l'esgotament comença a guaitar, eixir i deixar-se acaronar pels dits famolencs del sol. Si tens la sort de notar en els teus llavis el regust salat d'un altra pell, aixó ja no és un pessic de paradís. Es el paradís sencer.